Premis i Gala Splash

Gala Splash

Dissabte 29 de novembre

La Gala de Premis Splash del dissabte 29 a les 20 h (segona planta ala nord) de la vesprada és un altre dels esdeveniments de cada edició.
Comptarem amb la presencia dels guardonats.
Entrada lliure fins completar aforament.

Jurat format per:

Álvaro Pons (divulgador/Càtedra del Còmic UV) – Noélia Ibarra (Càtedra del Còmic UV) – Iria Ros (divulgadora/historiadora) – Miguel Ángel Martín (Director tècnic de Splash. Coordinador Àrea de Joventut de l´Ajuntament de Sagunt) – Fran García (Director de continguts Splash)

VAL – El Jurat del Festival Splash va fallar els següents premis:
CAS – El Jurado del Festival Splash falló los siguientes premios:

 

  • MEJOR OBRA NACIONAL 2024. «UN OSCURO MANTO» de Jaime Martín (Norma Editorial)
  • MEJOR OBRA INTERNACIONAL 2024. «LO QUE MÁS ME GUSTA SON LOS MONSTRUOS 2» de Emil Ferris. (Reservoir Books)
  • PREMIO «UNA VIDA DE VIÑETAS». Laura Pérez Vernetti.
  • PREMIO «ENTENDER EL PRESENTE». «ETILENO» de Carmen B. Mikelarena (autoeditado)
  • PREMIO MEJOR GUION. «EL DESIGNIO» de Javier Pérez de Andújar, con dibujos de Laura Pérez Vernetti. (Autsaider)
  • PREMIO «NO FICCIÓN». «AGUAGYM» de Marina Sáez (Garbuix books)
  • PREMIO TALENTO JOVEN. Candela Sierra.
  • PREMIO MARÍA PÉREZ LACRUZ DE MEMORIA HISTÓRICA. «UN BARBERO EN LA GUERRA» de María Herreros.
  • PREMIO DIVULGACIÓN. Página web «RAMEN PARA DOS»
  • PREMIO «MASS MEDIA». Programa «TERRITORIO 9» de Radio 3 de RTVE.
  • PREMIO HUMOR GRÁFICO. Yeyei Gómez.

PREMIO MEJOR OBRA NACIONAL

“UN OSCURO MANTO”

VAL – Després d’un periple creatiu al voltant de la història familiar i pròpia de Jaime Martín, amb treballs com Las guerras silenciosas, Jamás tendré 20 años i Siempre tendremos 20 años, l’autor es va embarcar en un projecte sobre les trementinaires, unes dones remeieres que vivien a la zona de la Vall de la Vansa i Tuixent, situats a Lleida durant els segles XIX i XX. Les trementinaires eren coneixedores dels poders curatius de les plantes i sabien com tractar-les per a oferir sanació a malalties de persones i animals que, igual que elles, habitaven el món rural de Catalunya, sovint entre llogarets que es trobaven aïllats de les poblacions més grans. La protagonista d’Un oscuro manto és una trementinaire, una d’eixes sàvies remeieres que substituïen els metges i els veterinaris en aquestes poblacions allunyades de la civilització convencional. Jaime Martín rescata la història d’aquestes dones a través de la seua protagonista, perquè la memòria històrica no perda aquesta labor medicinal i social. Un oscuro manto està envoltat també en un thriller que planeja sobre tota la història i es completa amb un formidable exercici de sororitat i una demostració de l’apoderament femení i la lluita contra la masculinitat tòxica.

CAS – Tras un periplo creativo alrededor de la historia familiar y propia de Jaime Martín, con trabajos como “Las guerras silenciosas”, Jamás tendré 20 años” y “Siempre tendremos 20 años”, el autor se embarcó en un proyecto sobre las trementinaires, unas mujeres curanderas que vivían en la zona del Valle de la Vansa y Tuixent situados en Lleida durante los siglos XIX y XX. Las trementinaires eran conocedoras de los poderes curativos de las plantas y sabían cómo tratarlas para ofrecer sanación a dolencias de personas y animales que, al igual que ellas, habitaban el mundo rural de Cataluña, a menudo entre aldeas que se encontraban aisladas de las poblaciones más grandes. La protagonista de “Un oscuro manto” es una trementinaire, una de esas sabias curanderas que sustituían a los médicos y a los veterinarios en estas poblaciones alejadas de la civilización convencional. Jaime Martín rescata la historia de estas mujeres a través de su protagonista, para que la memoria histórica no pierda esta labor medicinal y social. “Un oscuro manto” está envuelto también en un “thriller” que planea sobre toda la historia y se completa con un formidable ejercicio de sororidad y una demostración del empoderamiento femenino y la lucha contra la masculinidad tóxica.

PREMIO MEJOR OBRA INTERNACIONAL:

“LO QUE MÁS ME GUSTA SON LOS MONSTRUOS” LIBRO SEGUNDO.

EMIL FERRIS (Reservoir Books)

VALLo que más me gusta son los monstruos va ser un fenomen editorial fa poc més d’un lustre. La narrativa gens convencional, però, sobretot, el treball gràfic a bolígraf va deixar el món del còmic certament aclaparat. La seua autora, fins a eixe moment desconeguda, Emil Ferris, guanyà tots els premis del sector incloent tres Eisner i dos Ignatz, i es va convertir en l’obra més premiada de l’any i l’èxit més rutilant d’una òpera prima.
Però l’autora tenia ben clar que necessitava un segon llibre per a liquidar la seua obra, perquè la seua història tinguera una visió de conjunt que complementara el primer llibre. Karen Reyes, la protagonista dels dos llibres, prossegueix el natural ascens al món dels adults, encara amb la seua lògica visió infantil, explorant camins com la sexualitat, o la realitat d’un Chicago lúgubre en els anys seixanta. Amb el seu germà Deeze com a mentor, després de la desaparició de la seua mare, Karen continua subjugada pel terror amable, la investigació de la mort de la seua veïna Anka, i la misteriosa vida del seu propi germà.
Un segon llibre que té totes la qualitats gràfiques i narratives per a ser un dels còmics de l’any.

CAS – Lo que más me gusta son los monstruos fue un fenómeno editorial hace poco más de un lustro. La narrativa nada convencional, pero sobre todo, el trabajo gráfico a bolígrafo dejó al mundo del cómic ciertamente anonadado. Su autora, una hasta ese momento desconocida, Emil Ferris, ganó todos los premios del sector incluyendo tres Eisner y dos Ignatz, convirtiéndose en la obra más premiada del año y el éxito más rutilante de una ópera prima.
Pero la autora tenía bien claro que necesitaba un segundo libro para finiquitar su obra, para que su historia tuviera una visión de conjunto que complementase al primer libro. Karen Reyes, la protagonista de los dos libros, prosigue el natural ascenso al mundo de los adultos, aún con su lógica visión infantil, explorando caminos como la sexualidad, o la realidad de un Chicago lúgubre en los años sesenta. Con su hermano Deeze como mentor, después de la desaparición de su madre, Karen sigue subyugada por el terror amable, la investigación de la muerte de su vecina Anka, y la misteriosa vida de su propio hermano.
Un segundo libro que tiene todas la cualidades gráficas y narrativas para ser uno de los cómics del año.

PREMIO ENTENDER EL PRESENTE

“ETILENO”

CARMEN B. MIKELARENA

VALEtilé és la primera novel·la gràfica de Carmen B. Mikelarena, una jove però aguerrida artista del món del fanzín, en publicacions com Zurdópolis o Corre, corre, que te pillo.
En l’era digital actual, l’ús excessiu del mòbil s’ha convertit en una preocupació comuna per a una multitud de persones. Molts de nosaltres hem experimentat la sensació d’estar atrapats en la pantalla del nostre dispositiu a causa de les xarxes socials i les infinites aplicacions que descarreguem. Aquesta situació s’ha convertit en un problema, i els experts en addiccions han posat els seus ulls en aquest problema. Ens adverteixen que retardem el lliurament de mòbils propis als nostres adolescents, ens reclamen atenció per a abandonar el mòbil en la major part del nostre dia a dia i posen el focus en els fets que provoquen aquest enganxament, com per exemple, el nostre temor de no estar al dia de tot el que ocorre al nostre voltant, el fet d’estar sempre en línia.
Catalina, el personatge principal d’Etilé, reconeix en si mateixa aquest problema i decideix iniciar el difícil camí de la desintoxicació digital a través del grup de suport AMA (Addictes al Mòbil Anònims). Però Etilé aborda uns altres temes que guarden o no relació amb els mòbils, com l’aïllament social, l’amistat i les relacions personals. Un treball que ens permet entendre el present, en aquest cas el nostre propi.

CAS – “Etileno” es la primera novela gráfica de Carmen B. Mikelarena, una joven, pero curtida artista del mundo del fanzine, en publicaciones como “Zurdópolis” o “Corre, corre, que te pillo”.
En la era digital actual, el uso excesivo del móvil se ha convertido en una preocupación común para una multitud de personas. Muchos de nosotros hemos experimentado la sensación de estar atrapados en la pantalla de nuestro dispositivo a causa de las redes sociales y las infinitas aplicaciones que descargamos. Esta situación se ha convertido en un problema, y los expertos en adicciones han puesto sus ojos en este problema. Nos advierten que retrasemos la entrega de móviles propios a nuestros adolescentes, nos reclaman atención para abandonar el móvil en la mayor parte de nuestro día a día y ponen el foco en los hechos que provocan este enganche, como por ejemplo, nuestro temor a no estar al día de todo lo que ocurre a nuestro alrededor, el estar siempre en línea.
Catalina, el personaje principal de “Etileno” reconoce en sí misma este problema decidiendo iniciar el difícil camino de la desintoxicación digital a través del grupo de apoyo AMA (Adictos al móvil Anónimos) Pero “Etileno” aborda otros temas, que guardan o no, relación con los móviles, como el aislamiento social, la amistad y las relaciones personales. Un trabajo que, nos permite, entender el presente, en este caso el nuestro propio.

PREMIO «SENTO LLOBELL» AL TALENTO JOVEN

CANDELA SIERRA

César Sebastián (guion y dibujo). Autsider, 2023

VAL – Candela Sierra (Ronda, 1990) és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Granada i va cursar un màster especialitzat en còmic a Angoulême (França). Va gaudir d’una residència a la Maison des Auteurs d’aquesta ciutat, així com a la Fundació Antonio Gala per a joves creadors de Còrdova. És l’autora de Rotunda (Andana Gràfica, 2023), projecte guardonat amb el Premi València de Novel·la Gràfica, i de Lo sabes aunque no te lo he dicho (Astiberri, 2024), que va rebre per la seua part l’ajuda a la creació Injuve, treball pel qual ha rebut el Premi Nacional del Còmic del Ministeri de Cultura. Actualment és professora a l’Escuela Minúscula d’il·lustració de Madrid, continua treballant en el còmic i la il·lustració i és l’autora de l’extraordinari cartell d’aquesta edició del Splash, cartell on un colom aguaita per les pàgines d’un llibre i que té moltes connotacions, entre elles, el poder de la cultura enfront del feixisme o la pau enfront de la guerra.

CAS – Candela Sierra (Ronda, 1990) es licenciada en Bellas Artes por la Universidad de Granada y cursó un máster especializado en cómic en Angoulême (Francia). Disfrutó de una residencia en la Maison des Auteurs de dicha ciudad, así como en la Fundación Antonio Gala para jóvenes creadores de Córdoba. Es la autora de Rotunda (Andana Gráfica, 2023), proyecto galardonado con el Premio Valencia de Novela Gráfica, y de Lo sabes aunque no te lo he dicho (Astiberri, 2024), que recibió por su parte la ayuda a la creación Injuve, trabajo por el que ha recibido el Premio Nacional del Cómic del Ministerio de Cultura. Actualmente es profesora en la Escuela Minúscula de ilustración de Madrid, sigue trabajando en el cómic y la ilustración y es la autora del extraordinario cartel de esta edición del Splash, cartel donde una paloma asoma por las páginas de un libro y que tiene muchas connotaciones, entre ellas, el poder de la cultura frente al fascismo o la paz frente a la guerra.

PREMIO HUMOR GRÁFICO

YEYEI GÓMEZ

VAL – Yeyei Gómez sembla immersa en una constant exploració de les possibilitats expressives de la imatge. Experimenta amb múltiples tècniques, com el gravat o el collage. Yeyei té la capacitat de crear amb una sola imatge rotunda una situació perfectament comprensible, així com la facilitat per a la frase aguda, el joc de paraules o l’aparent contradicció que exposen el problema tractat en cada vinyeta mitjançant la dissonància de significats. I, sobretot, comparteix l’habilitat per a resultar universal, per a transcendir allò conjuntural —apareixen molt pocs personatges recognoscibles en les seues vinyetes— i saber detectar els problemes sistèmics, les qüestions que romanen més enllà del soroll polític immediat o de l’actualitat. El capitalisme depredador, l’alienació dels individus, la guerra, la manipulació dels mitjans, les fake news o la precarietat en totes les seues formes apareixen reflectides en vinyetes contundents, que fan gala d’un grafisme eficaç i ric en matisos, i que mantenen un sa equilibri entre el pessimisme realista i l’idealisme optimista. Sens dubte, cada una d’aquestes vinyetes és una mostra del talent de la seua autora, però són el coneixement i la militància els que doten el treball de Yeyei Gómez d’una verdadera càrrega de profunditat que el fa imperible i memorable. En els temps del turbocapitalisme del like, potser és el millor que pot dir-se de l’obra d’una vinyetista.
Gerardo Vilches, historiador i crític de còmic

CAS – Yeyei Gómez parece inmersa en una constante exploración de las posibilidades expresivas de la imagen. Experimenta con múltiples técnicas, como el grabado o el collage. Yeyei tiene la capacidad de crear con una sola imagen rotunda una situación perfectamente comprensible, así como la facilidad para la frase aguda, el juego de palabras o la aparente contradicción que exponen el problema tratado en cada viñeta mediante la disonancia de significados. Y, sobre todo, comparte la habilidad para resultar universal, para trascender lo coyuntural —aparecen muy pocos personajes reconocibles en sus viñetas— y saber detectar los problemas sistémicos, las cuestiones que permanecen más allá del ruido político inmediato o de la actualidad. El capitalismo depredador, la alienación de los individuos, la guerra, la manipulación de los medios, las fake news o la precariedad en todas sus formas aparecen reflejadas en viñetas contundentes, que hacen gala de un grafismo eficaz y rico en matices, y que mantienen un sano equilibrio entre el pesimismo realista y el idealismo optimista. Sin duda, cada una de estas viñetas es una muestra del talento de su autora, pero son el conocimiento y la militancia los que dotan al trabajo de Yeyei Gómez de una verdadera carga de profundidad que lo hace imperecedero y memorable. En los tiempos del turbocapitalismo del like, quizás sea lo mejor que puede decirse de la obra de una viñetista.
Gerardo Vilches Historiador y crítico de cómic

PREMIO MEJOR OBRA DE «NO FICCIÓN»:

“AGUAGYM”

MARINA SÁEZ (Garbuix Books).

VAL – Les protagonistes d’aquest còmic són tot dones de la tercera edat. Les seues pròpies històries contades en primera persona. Un compendi de les vides d’altres moltíssimes dones que han viscut la seua vida en un règim dictatorial, que van haver d’adaptar-s’hi i viure en unes condicions en les quals el rol femení estava esbiaixat, mutilat de manera salvatge. Però, malgrat que algunes d’aquestes narracions són certament dures, el bon humor i la diversió aguaiten per alguna d’elles, fent del relat una refrescant experiència. Totes aquestes dones interactuaren amb Marina Sáez, l’autora del còmic, que va començar a coincidir a la piscina del barri de Gràcia amb totes elles. A poc a poc, Marina va anar coneixent-les, de manera que es produeix un efecte d’identificació i connexió que s’ha plasmat en aquest tendre llibre.
Aguagym és també un recordatori del procés de gentrificació dels barris i les ciutats i, sobretot, és un exercici d’història d’Espanya per mitjà de les històries d’unes dones que van viure durant el franquisme. Narracions que són molt importants per a les generacions presents i futures, perquè no se’ns oblide el passat.

CAS – Las protagonistas de este cómic son todo mujeres de la tercera edad. Sus propias historias contadas en primera persona. un compendio de las vidas de otras muchísimas mujeres que han vivido su vida en un régimen dictatorial, que tuvieron que adaptarse y vivir en unas condiciones en las que el rol femenino estaba sesgado, mutilado de manera salvaje. Pero pese a que algunas de estas narraciones son ciertamente duras, el buen humor y la diversión asoman por alguna de ellas, haciendo del relato una refrescante experiencia. Todas estas mujeres interactuaron con Marina Sáez, la autora del cómic, que empezó a coincidir en la piscina del barrio de Gràcia con todas ellas. Poco a poco, Marina fue conociéndolas, produciéndose un efecto de identificación y conexión que se ha plasmado en este tierno libro.
Aguagym es también un recordatorio del proceso de gentrificación de los barrios y las ciudades y, sobre todo, es un ejercicio de historia de España a través de las historias de unas mujeres que vivieron durante el franquismo. Narraciones que son muy importantes para las generaciones presentes y futuras, para que no se nos olvide el pasado.

PREMIO MEJOR GUION

JAVIER PÉREZ ANDUJAR

por “EL DESIGNIO” (Autsider cómics)

VAL – Entrar en el món El designio és fer-ho en un món oníric, amb aires surrealistes, replet de referències culturals i amb esperit underground. Un compendi ordit en la ment de l’escriptor Javier Pérez Andújar i amb la complicitat estètica i també argumental de Laura Pérez Vernetti. Un llibre que ha tardat tres anys a completar-se, amb la tranquil·litat de fer una cosa sense les presses editorials, amb una col·laboració de llarg alé que sens dubte es gaudeix com una nova experiència narrativa. És precisament eixe camí, amb les seues constants referències culturals, des del cinema, la música, el còmic, la pintura o la literatura, la que va esguitant les peripècies dels seus protagonistes, quasi mers observadors d’un entorn que els envolta, tant a ells com als mateixos lectors. El designio és per això una de les obres més originals publicades al nostre país i, encara que ací es premie el guió, El designio va fer que dos grans artistes uniren talent, fent-nos gaudir amb ells, fent-nos partícips dels seus somnis creatius.

CAS – Entrar en el mundo “El designio” es hacerlo en un mundo onírico, con aires surrealistas, repleto de referencias culturales y con espíritu underground. Un compendio urdido en la mente del escritor Javier Pérez Andujar y con la complicidad estética y también argumental de Laura Pérez Vernetti. Un libro que ha tardado tres años en completarse, con la tranquilidad de hacer algo sin las prisas editoriales, con una colaboración de largo aliento que sin duda se disfruta como una nueva experiencia narrativa. Es precisamente ese camino, con sus constantes referencias culturales, desde el cine, la música, el cómic, la pintura o la literatura, la que va salpicando las peripecias de sus protagonistas, casi meros observadores de un entorno que los envuelve, tanto a ellos como a los propios lectores. “El designio” es por ello una de las obras más originales publicadas en nuestro país y aunque aquí se premie al guion, “El designio” hizo que dos grandes artistas unieran talento, haciéndonos disfrutar con ellos, haciéndonos partícipes de sus sueños creativos.

PREMIO MARÍA PÉREZ LACRUZ DE MEMORIA HISTÓRICA

“UN BARBERO EN LA GUERRA”

María Herreros

VAL – Un barbero en la guerra narra la història de l’avi de María Herreros, la història de Domingo, la història de bona part del segle XX a Espanya, l’Espanya dels vençuts, l’Espanya dels represaliats, l’Espanya que no sols va patir penalitats durant la guerra, sinó que va patir una brutal porga interna que va trencar encara més si cal un país ideològicament dividit, una divisió que continua fins als nostres dies. Si en les mitjanes i grans ciutats els represaliats tenien la dubtosa fortuna de poder camuflar-se entre els seus conciutadans, als pobles, com és el cas de Domingo a Víllora (Conca), l’assenyalament i l’opressió dels soldats que havien sigut fidels a la República es va veure durament accentuat. María conta tot això i conta també la seua pròpia experiència vital en els estiuejos d’eixe poble familiar, llocs on el franquisme sempre és present en actituds, objectes i carrers. Aquest premi no sols ret homenatge a tots i totes les persones que van lluitar per la nostra llibertat i per la nostra democràcia, com Domingo, és també un premi que ens adverteix que l’ou de la serp està a punt de trencar de nou, un premi molt necessari perquè no oblidem la nostra pròpia història.

CAS – “Un barbero en la guerra” narra la historia del abuelo de María Herreros, la historia de Domingo, la historia de buena parte del Siglo XX en España, la España de los vencidos, la España de los represaliados, la España que no solo sufrió penalidades durante la guerra, sino que padeció una brutal purga interna que partió aún más si cabe un país ideológicamente dividido, una división que sigue hasta nuestros días. Si en las medianas y grandes ciudades los represaliados tenían la dudosa fortuna de poder camuflarse entre sus conciudadanos, en los pueblos, como es el caso de Domingo en Víllora (Cuenca) el señalamiento y la opresión de los soldados que habían sido fieles a la República se vio duramente acentuado. María cuenta todo esto y cuenta también su propia experiencia vital en los veraneos de ese pueblo familiar, lugares donde el franquismo siempre está presente en actitudes, objetos y calles. Este premio no solo rinde homenaje a todos y todas las personas que lucharon por nuestra libertad y por nuestra democracia, como Domingo, es también un premio que nos advierte de que el huevo de la serpiente está a punto de romper de nuevo, un premio muy necesario para que no olvidemos nuestra propia historia.

PREMIO UNA VIDA DE VIÑETAS

LAURA PÉREZ VERNETTI

VAL – Laura Pérez Vernetti és llicenciada en Belles Arts, autora de còmics, il·lustradora i fotògrafa. Com a autora de còmics començà a publicar en 1981 en la revista El Víbora còmics amb els seus propis guions i amb guionistes d’aquesta revista, com ara Alfredo Pons, Onliyú i Carlos Sampayo, amb marcat estil gràfic underground.

S’ha dedicat al còmic underground, a les adaptacions de literats i poetes, al còmic, al còmic experimental, al còmic polític i al còmic eròtic. Ha publicat, entre altres àlbums: El toro blanco (1989); Markheim (1996); Las habitaciones desmanteladas (1999), en el qual adapta literats com Maupassant, Thomas De Quincey o Dylan Thomas, entre altres; Macandé (2000), amb guió de Felipe Hernández Cava; Las mil y una noches (2002); No ballena (2002), en el qual adapta contes de SAKI; Susana (2004), amb guió propi; Amores locos (2005) i El brillo del gato negro (2008), els dos amb guió d’Antonio Altarriba, i Sarà Servito (2010), amb guió de Felipe Hernández Cava.
Autora pionera en el nou gènere de la POESIA GRÀFICA, des de fa catorze anys ha publicat deu còmics d’aquest nou llenguatge, en les editorials Luces de Gálibo, Reino de Cordelia i Centro Cultural Generación del 27, amb els títols: Pessoa & Cia (2011); El caso Maiakovski (2014); Poémic (2015), sobre poemes de Ferran Fernández; Yo, Rilke (2016); Ocho poemas. Novela gráfica (2016), sobre vuit poetes espanyols contemporanis; Viñetas de plata (2017), sobre poemes de Luis Alberto de Cuenca; La cólera de Baudelaire (2020); Arrabal (2021); Y vive la vida, segon àlbum de poesia gràfica amb poemes de Luis Alberto de Cuenca (2022). Acaba de publicar Insólitos dins d’aquest apartat de poesia gràfica.
En 2019 publica la novel·la gràfica Las vidas imaginarias de Schwob, una adaptació al llenguatge del còmic de l’obra mestra de l’escriptor francés Marcel Schwob. En 2024 publica la novel·la gràfica El designio amb l’escriptor Javier Pérez Andújar en l’editorial Autsaider Cómics.
La seua obra ha sigut exposada en alguns dels més prestigiosos museus d’art com el Museu d’Art Contemporani de Madrid, la Fundació Joan Miró, el Musée de la Bande Dessinée d’Angoulême (França), el Museu Nacional de Catalunya de Barcelona o el Museu Reina Sofia de Madrid, per esmentar-ne uns quants.
Ha publicat la seua obra a França, Itàlia, Espanya, l’Argentina, Suècia, Anglaterra, Alemanya, Mèxic i Portugal.
Ha rebut mitja dotzena de premis, entre els quals el GRAN PREMI del Saló Internacional del Còmic de Barcelona, i, enguany, el Premi “Una vida de vinyetes” del Festival Splash Sagunt.

CAS – Laura Pérez Vernetti es licenciada en Bellas Artes, autora de cómics, ilustradora y fotógrafa. Como autora de cómics comenzó a publicar en 1981 en la revista EL VÍBORA cómics con sus propios guiones y con guionistas de esta revista como Alfredo Pons, Onliyú, y Carlos Sampayo, con marcado estilo gráfico underground.

Se ha dedicado al cómic underground, a las adaptaciones de literatos y poetas, al cómic, al cómic experimental, al cómic político y al cómic erótico. Ha publicado, entre otros álbumes: EL TORO BLANCO (1989), MARKHEIM (1996) LAS HABITACIONES DESMANTELADAS (1999) en el que adapta a literatos como Maupassant, Thomas De Quincey o Dylan Thomas, entre otros; MACANDÉ (2000), con guion de Felipe Hernández Cava, LAS MIL Y UNA NOCHES (2002) , NO BALLENA (2002), en el que adapta cuentos de SAKI, SUSANA (2004) con guion propio, AMORES LOCOS (2005) y EL BRILLO DEL GATO NEGRO (2008), ambos con guion de Antonio Altarriba, y SARÀ SERVITO (2010), con guion de Felipe Hernández Cava.
Autora pionera en el nuevo género de la POESÍA GRÁFICA, desde hace catorce años ha publicado diez cómics de este nuevo lenguaje , en las editoriales Luces de Gálibo, Reino de Cordelia, y Centro Cultural Generación del 27, con los títulos: PESSOA & CIA (2011), EL CASO MAIAKOVSKI (2014), POÉMIC (2015), sobre poemas de Ferran Fernández, YO, RILKE (2016), OCHO POEMAS. NOVELA GRÁFICA (2016) sobre ocho poetas españoles contemporáneos, VIÑETAS DE PLATA (2017) sobre poemas de Luis Alberto de Cuenca, LA CÓLERA DE BAUDELAIRE (2020), ARRABAL (2021), Y VIVE LA VIDA segundo álbum de poesía gráfica con poemas de Luis Alberto de Cuenca (2022). Acaba de publicar “INSÓLITOS” dentro de este apartado de poesía gráfica.
En 2019 publica la novela gráfica “LAS VIDAS IMAGINARIAS DE SCHWOB”, una adaptación al lenguaje del cómic de la obra maestra del escritor francés Marcel Schwob . En 2024 publica la novela gráfica EL DESIGNIO con el escritor Javier Pérez Andújar en la editorial Autsaider Cómics.
Su obra ha sido expuesta en algunos de los más prestigiosos museos de arte como el Museo de Arte Contemporáneo de Madrid, la Fundación Joan Miró, el Musée de la Bande Dessinée d´ Angoulême (Francia), el Museo Nacional de Cataluña de Barcelona o el Museo Reina Sofía de Madrid, por citar unos cuantos.
Ha publicado su obra en Francia, Italia, España, Argentina, Suecia, Inglaterra, Alemania, México y Portugal.
Ha recibido media docena de premios, entre ellos, el GRAN PREMIO del Salón Internacional del Cómic de Barcelona, y, este año, recibe el Premio “Una vida de viñetas” del Festival Splash Sagunt.

PREMIO DIVUGACIÓN

RAMEN PARA DOS

VAL – Ramen Para Dos és un mitjà en línia dedicat a l’actualitat del món del manga, anime i la cultura japonesa creat al febrer de 2007 per Diana Calleja i David Jiménez.
Després de diversos anys participant en altres mitjans en línia i escrits, van decidir arrancar el seu propi projecte, al principi com un blog prou personal, però poc després, amb la suma de nous membres, es va transformar en un mitjà de premsa més global, que segueix l’actualitat del dia a dia del manganime amb notícies, articles, ressenyes i multitud de contingut en xarxes socials.
Amb quasi 20 anys de vida i uns 30 col·laboradors, més o menys actius, s’ha convertit en el portal de referència del manga, l’anime i la cultura japonesa a Espanya.

CAS – Ramen Para Dos es un medio online dedicado a la actualidad del mundo del manga, anime y la cultura japonesa creado en febrero de 2007 por Diana Calleja y David Jiménez.
Tras varios años participando en otros medios online y escritos, decidieron arrancar su propio proyecto, al principio como un blog bastante personal, pero poco después, con la suma de nuevos miembros, se transformó en un medio de prensa más global, que sigue la actualidad del día a día del manganime con noticias, artículos, reseñas y multitud de contenido en redes sociales.
Con casi 20 años de vida y unos 30 colaboradores, más o menos activos, se ha convertido en el portal de referencia del manga, el anime y la cultura japonesa en España.

PREMIO «MASS MEDIA»

PROGRAMA “TERRITORIO 9”, DIRIGIDO POR JAVIER ALONSO FERNÁNDEZ

RADIO 3 (RNE)

VAL – Com conta la capçalera del programa, «Territorio 9» és el programa de ràdio dedicat als còmics, els fanzins, la il·lustració, els tatuatges, l’animació o els grafitis. Un programa que universalitza les propostes que tenen a veure amb la imatge i que realitza Javier Alonso Fernández, un tot terreny a l’hora de visualitzar els múltiples creadors i creadores nacionals i estrangers. Emés en Ràdio 3, el programa també té un ampli acolliment gràcies als podcasts que es pengen en la pàgina de RTVE i altres plataformes de productes sonors. “Territori 9” explora les novetats i inquietuds de múltiples publicacions sobre còmic i il·lustració, i sempre té un ull posat en el producte en el qual s’adoben i s’han adobat els nostres joves creadors, els fanzins. Parlem de Javier com un tot terreny no sols per la seua amplitud de mires, sinó també per tirar-se la motxilla a l’esquena i oferir el seu programa en directe en molts dels múltiples festivals i saraus que poblen la geografia espanyola. «Territorio 9» és divulgatiu i divertit, un programa fonamental per a donar suport a la creació, i l’espai del qual se serveix des de la radiotelevisió pública, necessària per a donar veu a tot aquest món creatiu. Que aquest premi servisca com a virtual palmada a l’esquena i que per molts anys dure.

CAS – Como cuenta la cabecera del programa, Territorio 9 es el programa de radio dedicado a los cómics, los fanzines, la ilustración, los tatuajes, la animación o los grafitis. Un programa que universaliza las propuestas que tienen que ver con la imagen y que desarrolla Javier Alonso Fernández, un todoterreno a la hora de visualizar a los múltiples creadores y creadoras nacionales y extranjeros. Emitido en Radio 3, el programa también tiene una amplia acogida gracias a los podcasts que se cuelgan en la página de RTVE y otras plataformas de productos sonoros. “Territorio 9” explora las novedades e inquietudes de múltiples publicaciones sobre cómic e ilustración, y siempre tiene un ojo puesto en el producto en el que se curten y se han curtido nuestros jóvenes creadores, los Fanzines. Hablamos de Javier como un todoterreno, no solo por su amplitud de miras, sino también por echarse la mochila a la espalda y ofrecer su programa en directo en muchos de los múltiples festivales y saraos que pueblan la geografía española. Territorio 9 es divulgativo y divertido, un programa fundamental para apoyar la creación, y cuyo espacio se sirve desde la radiotelevisión pública, necesaria para dar voz a todo este mundo creativo. Sirva este premio como virtual palmada en la espalda y que por muchos años dure.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies