Premis i Gala Splash

Gala Splash

Sábado 21 de noviembre

La Gala de Premios Splash del sábado 21 a las 20 h de la tarde es otro de los eventos de cada edición.
Contaremos con la presencia de los galardonados.
Entrada libre hasta completar aforo.

Jurado formado por:

Álvaro Pons (divulgador/Cátedra del Cómic UV) – Noélia Ibarra (Cátedra del Cómic UV) – Iria Ros (divulgadora/historiadora del arte) – Miguel Ángel Martín (Director del festival) – Fran García (Director del festival)

 

  • MEJOR OBRA NACIONAL 2025: «ENVÍAS QUEMADAS» de Natalia Velarde
  • MEJOR OBRA INTERNACIONAL 2025: «ALIMENTAR A LOS FANTASMAS» de Tessa Hulls.
  • PREMIO «UNA VIDA DE VIÑETAS»: Alfonso Font.
  • PREMIO «ENTENDER EL PRESENTE»: «EN VELA» de Ana Penyas
  • PREMIO MEJOR GUION: «LA CAJA DE PANDORA» de Ángel de la Calle.
  • PREMIO «NO FICCIÓN»: «EL DISTURBIO ETERNO» de Joe Sacco
  • PREMIO TALENTO JOVEN: Marta Alteri, por «HOTEL ABUEL»
  • PREMIO MARÍA PÉREZ LACRUZ DE MEMORIA HISTÓRICA: «AQUÍ DONDE ESTOY» de María Castro Hernández y Tyto Alba.
  • PREMIO DIVULGACIÓN: Jordi Ojeda
  • PREMIO «MASS MEDIA»: Tommaso Koch
  • PREMIO HUMOR GRÁFICO: Iñaki & Frenchy.

Gala Splash

Dissabte 21 de novembre

La Gala de Premis Splash del dissabte 21 a les 20 h de la vesprada és un altre dels esdeveniments de cada edició.
Comptarem amb la presencia dels guardonats.
Entrada lliure fins completar aforament.

Jurat format per:

Álvaro Pons (divulgador/Càtedra del Còmic UV) – Noélia Ibarra (Càtedra del Còmic UV) – Iria Ros (divulgadora/historiadora de l’art) – Miguel Ángel Martín (Director del festival) – Fran García (Director del festival)

 

  • MILLOR OBRA NACIONAL 2025: «ENVÍAS QUEMADAS» de Natalia Velarde
  • MILLOR OBRA INTERNACIONAL 2025: «ALIMENTAR A LOS FANTASMAS» de Tessa Hulls.
  • PREMI «UNA VIDA DE VINYETES»: Alfonso Font.
  • PREMI «ENTENDRE EL PRESENT»: «EN VELA» de Ana Penyas
  • PREMI MILLOR GUIÓ: «LA CAJA DE PANDORA» de Ángel de la Calle.
  • PREMI «NO FICCIÓ»: «EL DISTURBIO ETERNO» de Joe Sacco
  • PREMI TALENT JOVE: Marta Alteri, per «HOTEL ABUEL»
  • PREMI MARÍA PÉREZ LACRUZ DE MEMÒRIA HISTÒRICA: «AQUÍ DONDE ESTOY» de María Castro Hernández i Tyto Alba.
  • PREMI DIVULGACIÓ: Jordi Ojeda
  • PREMI «MASS MEDIA»: Tommaso Koch
  • PREMI HUMOR GRÀFIC: Iñaki & Frenchy.

PREMIO «UNA VIDA DE VIÑETAS»

ALFONSO FONT

Alfonso Font (Barcelona, 1946) cuenta con más de seis décadas de trayectoria profesional dedicadas a la historieta. Comenzó a trabajar como dibujante en los años sesenta y pronto amplió su actividad fuera de España, trabajando para el mercado británico y, posteriormente, en publicaciones y editoriales francesas. A comienzos de los años ochenta inició una etapa fundamental de su carrera al asumir también la escritura de sus propias historias. En este periodo aparecen Historias negras, publicada inicialmente en la revista Creepy de Toutain Editor; y Cuentos de un futuro imperfecto, publicada entre 1980 y 1981 en la revista 1984, también de Toutain Editor, y recopilada posteriormente por distintas editoriales. En estas historias nacieron además Clarke y Kubrick, dos aventureros espaciales que terminarían protagonizando su propia serie homónima.

La ciencia ficción ocupa un lugar destacado en su producción con El prisionero de las estrellas, serializado originalmente en Cimoc entre 1982 y 1983 y publicado en álbum por Norma Editorial en 1985, al que seguiría El paraíso flotante (Norma Editorial, 1988). Font continuó ampliando registros con Taxi, protagonizada por una periodista y publicada inicialmente en Cimoc: sus tres álbumes, El laberinto del dragón (Norma Editorial, 1988), Un crucero al infierno (Norma Editorial, 1989) y La fosa del diablo (Norma Editorial, 1991), llevaron al personaje desde Barcelona hasta escenarios muy distintos. A esta producción se suman las aventuras de Jon Rohner, recopiladas por Norma Editorial en títulos como La sangre del volcán (1990) y La isla de las voces (1992). Su trayectoria se extiende además al mercado italiano, donde su trabajo para Tex, de Sergio Bonelli Editore, consolidando una carrera internacional desarrollada a lo largo de varias generaciones. Guionista y dibujante, Alfonso Font ha transitado por la ciencia ficción, la aventura, el género negro, el western y el humor manteniendo una reconocible capacidad narrativa. Con el premio «Una vida de viñetas», el Splash reconoce una extensa carrera dedicada a la historieta y una bibliografía que forma parte de la historia del cómic contemporáneo.

Premi «Una vida de vinyetes»

ALFONSO FONT

Alfonso Font (Barcelona, 1946) compta amb més de sis dècades de trajectòria professional dedicades a la historieta. Va començar a treballar com a dibuixant en els anys seixanta i prompte va ampliar la seua activitat fora d’Espanya, treballant per al mercat britànic i, posteriorment, en publicacions i editorials franceses. Al començament dels anys huitanta va iniciar una etapa fonamental de la seua carrera en assumir també l’escriptura de les seues pròpies històries. En aquest període apareixen Historias negras, publicada inicialment en la revista Creepy de Toutain Editor; i Cuentos de un futuro imperfecto, publicada entre 1980 i 1981 en la revista 1984, també de Toutain Editor, i recopilada posteriorment per diferents editorials. En aquestes històries van nàixer a més Clarke i Kubrick, dos aventurers espacials que acabarien protagonitzant la seua pròpia sèrie homònima.
La ciència-ficció ocupa un lloc destacat en la seua producció amb El prisionero de las estrellas, serialitzat originalment en Cimoc entre 1982 i 1983 i publicat en àlbum per Norma Editorial en 1985, al qual seguiria El paraíso flotante (Norma Editorial, 1988). Font va continuar ampliant registres amb Taxi, protagonitzada per una periodista i publicada inicialment en Cimoc: els seus tres àlbums, El laberinto del dragón (Norma Editorial, 1988), Un crucero al infierno (Norma Editorial, 1989) i La fosa del diablo (Norma Editorial, 1991), van portar el personatge des de Barcelona fins a escenaris molt distints. A aquesta producció se sumen les aventures de Jon Rohner, recopilades per Norma Editorial en títols com La sangre del volcán (1990) i La isla de las voces (1992). La seua trajectòria s’estén a més al mercat italià, on el seu treball per a Tex, de Sergio Bonelli Editore, consolidant una carrera internacional desenvolupada al llarg de diverses generacions. Guionista i dibuixant, Alfonso Font ha transitat per la ciència-ficció, l’aventura, el gènere negre, el western i l’humor mantenint una recognoscible capacitat narrativa. Amb el premi «Una vida de vinyetes», el Splash reconeix una extensa carrera dedicada a la historieta i una bibliografia que forma part de la història del còmic contemporani.

BBC copyright

PREMIO A MEJOR OBRA DE NO FICCIÓN

EL DISTURBIO ETERNO, de Joe Sacco

Joe Sacco vuelve al periodismo gráfico con El disturbio eterno (Reservoir Books, 2025), con traducción de Montserrat Meneses Vilar. En esta ocasión, el autor maltés dirige su mirada hacia los disturbios de Muzaffarnagar, una serie de episodios de violencia entre comunidades hindúes y musulmanas ocurridos en 2013 en el estado indio de Uttar Pradesh. Aquellos enfrentamientos provocaron numerosas muertes y obligaron a decenas de miles de personas a abandonar sus hogares. Lejos de limitarse a reconstruir los acontecimientos, Sacco investiga los relatos que surgieron alrededor de la violencia y las distintas versiones con las que víctimas, responsables y testigos intentaron explicar lo sucedido.

Para construir el reportaje, Sacco recorrió Uttar Pradesh entrevistando a representantes gubernamentales, dirigentes políticos, responsables locales y, especialmente, a las víctimas, muchas de ellas campesinos sin tierras. A través de sus testimonios, el autor examina las relaciones entre violencia, religión y política y plantea preguntas sobre el funcionamiento de las sociedades democráticas cuando el miedo, los discursos de odio y las identidades comunitarias son utilizados para enfrentar a la población. El disturbio eterno continúa así una trayectoria de periodismo gráfico desarrollada en obras como Palestina, Gorazde: zona protegida, Notas al pie de Gaza o Un tributo a la tierra, en las que investigación periodística, testimonio y dibujo se combinan para aproximarse a conflictos contemporáneos. Reconocida también como Mejor Cómic de 2025 por el Gremio de Librerías de Madrid, la obra recibe el Premio Splash a Mejor Obra de No Ficción por una investigación que utiliza las herramientas de la historieta para indagar en los mecanismos que construyen, justifican y perpetúan la violencia.

Premi Millor Obra Nacional 2025

ENCÍAS QUEMADAS, de Natalia Velarde
Natalia Velarde (Veneçuela, 1994) debuta en el còmic de llarga extensió amb Encías quemadas (Reservoir Books, 2025), una obra que transforma el dol en un viatge fantàstic, desbordant i profundament personal. El seu protagonista, Piel de Perro, és una criatura a mig camí entre l’humà i l’animal que, després de desencadenar involuntàriament una transformació monstruosa, emprén una travessia pel desert al costat de Cielito. El seu objectiu és trobar a l’Autor i aconseguir que reescriga la seua història. A partir d’aquesta premissa, Velarde construeix una rondalla sobre la pèrdua, la culpa, l’acceptació i la possibilitat de seguir avant, en la qual l’aventura fantàstica conviu amb elements onírics, referències literàries i una narració conscient de la seua pròpia condició de relat.
L’exuberància gràfica constitueix un dels elements centrals de Encías quemadas. Velarde desenvolupa un univers de monstres, paisatges desèrtics i transformacions corporals en el qual dibuix i narració avancen amb una energia difícil de contindre dins de la pàgina. L’obra arreplega també una trajectòria prèvia vinculada a l’autoedició: Velarde és fundadora del segell Tarde y Triste, ha publicat nombrosos fanzins, coordinat el col·lectiu Vorázine i treballat per al mercat francés en Métal Hurlant. Encías quemadas, desenvolupada amb el suport d’una beca Injuve per a la Creació Jove, va suposar el seu salt al format llarg i ha rebut, a més, el Premi Finestres de Còmic i els premis ACDCómic a Mejor Obra Nacional y Autora Emergente. El Splash reconeix com a Millor Obra Nacional 2025 un debut de marcada personalitat gràfica, capaç de convertir una experiència íntima de pèrdua en una rondalla fantàstica sobre el dol i la reconstrucció.

PREMIO «TALENTO JOVEN»

MARTA ALTIERI, por HOTEL ABUEL

Marta Altieri (Sevilla, 1987) es directora de arte, diseñadora digital y autora de cómics. Antes de abordar su primera obra de larga extensión desarrolló una trayectoria vinculada a la autoedición y al entorno digital, con los fanzines Rehab Daddy y Slow Mono y, especialmente, con el webcómic Joselito. En Hotel Abuel (Reservoir Books, 2025), Altieri imagina el futuro de su propia generación trasladándolo a un centro para personas mayores habitado por seis «abuels». Sus protagonistas tienen más de sesenta y cinco años, pero conservan hábitos y formas de relacionarse propios de quienes han crecido con internet: hacen streams, juegan a videojuegos, viven pendientes de las dinámicas sociales y digitales y continúan buscando la aceptación de quienes les rodean.

A partir de esta premisa, Hotel Abuel aborda el envejecimiento desde el humor, pero también desde la melancolía, la amistad, la soledad y la necesidad de mantener vínculos afectivos. Altieri proyecta hacia la vejez los códigos culturales y el lenguaje de las generaciones millennial y Z, construyendo unos personajes que se alejan de representaciones convencionales de la tercera edad. El propio lenguaje gráfico incorpora recursos procedentes del entorno digital y de las redes sociales, que conviven con formas tradicionales de narración secuencial. El resultado es una mirada generacional que imagina qué permanecerá de nosotros cuando hayan cambiado nuestros cuerpos, pero no necesariamente nuestras costumbres, inseguridades y deseos. Con el premio «Talento Joven», el Splash reconoce en Marta Altieri una voz propia dentro del cómic contemporáneo y una obra que utiliza el humor para acercarse a la vejez desde una perspectiva poco habitual.

Premi Millor Obra Internacional 2025

ALIMENTAR A LOS FANTASMAS, de Tessa Hulls

Tessa Hulls reconstrueix a Alimentar a los fantasmas (Reservoir Books, 2025; amb traducció de Juan Naranjo) la història de tres generacions de dones de la seua família: la seua àvia Sun Yi, la seua mare Rose i ella mateixa. L’obra parteix de l’experiència de Sun Yi, periodista a la Xina marcada per la victòria comunista de 1949, que va fugir a Hong Kong al costat de la seua filla i posteriorment va escriure les seues pròpies memòries. Hulls entrellaça aquesta història amb la de Rose i amb la seua pròpia experiència per a indagar en l’exili, la identitat, el dol i les conseqüències que els esdeveniments històrics i els traumes familiars poden transmetre d’una generació a una altra. El resultat és també una investigació sobre la seua família, desenvolupada per l’autora al llarg d’una dècada de treball.
L’amplitud d’aquesta investigació troba la seua correspondència en un llenguatge gràfic dens, construït mitjançant el dibuix, l’escriptura i la incorporació de materials documentals que permeten connectar l’experiència individual amb la història familiar i col·lectiva. Alimentar a los fantasmas és, a més, el primer llibre de Tessa Hulls, artista i escriptora que anteriorment havia publicat assajos i historietes en diferents mitjans estatunidencs.
El seu debut ha obtingut un ampli reconeixement internacional: entre altres guardons, va rebre el Premi Pulitzer 2025 en la categoria de Memoir or Autobiography, el jurat de la qual va destacar precisament la forma en què les seues il·lustracions donen vida a les tres generacions de dones i a la transmissió de les seues històries.
Amb el premi a Millor Obra Internacional 2025, el Splash reconeix una obra que utilitza les possibilitats narratives i gràfiques del còmic per a recórrer una història familiar travessada per l’exili, la pèrdua i la necessitat de comprendre i mostrar el passat.

PREMIO DIVULGACIÓN

JORDI OJEDA

Jordi Ojeda (Barcelona, 1966) es doctor en ingeniería industrial, profesor del TecnoCampus y divulgador especializado en cómic, ciencia, tecnología y cultura popular. Desde 1997 dirige el proyecto «Cómic, ciencia y tecnología», nacido en el marco de la Cátedra UNESCO de Técnica y Cultura de la Universitat Politècnica de Catalunya, desde el que utiliza la historieta, la literatura de ciencia ficción y el cine fantástico como instrumentos de divulgación y transmisión del conocimiento. A lo largo de casi tres décadas ha desarrollado una intensa actividad mediante conferencias, artículos, publicaciones y exposiciones, colaborando con instituciones y encuentros como el Salón Internacional del Cómic de Barcelona y el Festival Internacional de Cine Fantástico de Sitges.

Entre las exposiciones que ha comisariado se encuentran Robots en su tinta (2012), La guerra de los mundos (2013), Cómics fantásticos (2015) y Cómics en vuelo (2017), propuestas que exploran las relaciones entre la historieta, la ciencia, la tecnología y otros ámbitos de la cultura. Es también autor de Robots de cine. De María a Alita (Diábolo Ediciones, 2019) y, en 2026, ha publicado Cómics. Una inmersión rápida (Tibidabo Ediciones) y Un cómic para cada persona (Editorial Octaedro), donde reivindica las posibilidades de la historieta como herramienta cultural, educativa y de divulgación. Su trayectoria ya fue reconocida en 2010 con el Premio Popular a la Divulgación de la Historieta del Salón Internacional del Cómic de Barcelona y en 2017 con el Premio de la Asociación de Autores de Cómic de España. Con el Premio Divulgación, el Splash reconoce una labor sostenida para acercar el cómic a públicos diversos y mostrar su capacidad para explicar, enseñar y comprender el mundo.

Premi «Entendre el present» 2025

EN VELA, d’Ana Penyas

Ana Penyas torna a dirigir la seua mirada cap als problemes de la societat contemporània en En vela (Salamandra Graphic, 2025), una obra coral que pren l’insomni com a punt de partida per a preguntar-se què ens impedeix dormir i què revela eixa falta de son sobre la nostra forma de vida. La narració transcorre durant sis nits i un dia i segueix diferents personatges les hores de vigília dels quals deixen al descobert realitats travessades per la precarietat laboral, la incertesa econòmica i les desigualtats socials. A elles se sumen la dificultat per a desconnectar de les pantalles o el recurs als ansiolítics per a sostindre el ritme quotidià. El dormitori, aparentment un dels nostres espais més íntims, es converteix així en l’escenari des del qual Penyas observa com les condicions socials i laborals acaben afectant el descans.
L’autora va construir aquesta mirada a partir d’una investigació que va incloure entrevistes amb persones de perfils diversos, diferents lectures i una visita a la Unitat del Son de l’Hospital Universitari Virgen Macarena de Sevilla. Gràficament, Penyas manté la combinació de dibuix i collage que caracteritza el seu treball, utilitzant la pàgina per a desplaçar-se entre experiències individuals que acaben component un retrat col·lectiu. En vela va rebre també el Premi CEGAL al Millor Còmic Nacional 2025.
Amb aquest nou reconeixement, el Splash recupera a més un diàleg iniciat anys arrere amb l’autora, ja que en 2021 va rebre el premi «Entendre el present» per Todo bajo el sol, obra en la qual Penyas abordava les transformacions socials i territorials provocades pel model turístic en el litoral mediterrani. Ara, En vela desplaça eixa mirada cap a les nits sense dormir per a mostrar com alguns dels conflictes del present continuen fins i tot quan acaba la jornada.

El País

PREMIO MASS MEDIA

TOMMASO KOCH

Tommaso Koch es periodista de la sección de Cultura de El País, donde escribe sobre cine, cómic, literatura, videojuegos, derechos de autor y política cultural. Nacido en Roma, es licenciado en Ciencias Políticas por la Universidad Roma Tre y cursó el Máster de Periodismo de El País. Desde las páginas del periódico ha dedicado una atención continuada al mundo de la historieta, entrevistando a autores y autoras, presentando novedades editoriales y abordando cuestiones relacionadas con la creación, la industria y la situación del cómic contemporáneo.

Su trabajo contribuye a situar la historieta dentro de la información cultural de un medio generalista, acercando al público tanto figuras consolidadas como nuevas autorías, tendencias y formas de entender el medio. Sus artículos recorren propuestas muy diversas, desde el cómic español y europeo hasta el manga o la producción estadounidense, y atienden igualmente a las relaciones de la historieta con la memoria, la medicina, la política, la literatura o los debates culturales contemporáneos. A ello se suma su participación en iniciativas como las selecciones publicadas por El País con motivo del Día del Cómic, en las que periodistas, especialistas y críticos recomiendan obras representativas del panorama actual. Con el Premio Mass Media, el Splash reconoce una labor periodística continuada en el tiempo que contribuye a ampliar la presencia, el conocimiento y la consideración del cómic dentro de la prensa cultural.

Premi Humor Gràfic

IÑAKI & FRENCHY

Iñaki & Frenchy és el nom amb el qual Iñaki Tovar Picazo i José Miguel Moreno Jiménez signen conjuntament les seues vinyetes. Nascuts tots dos a Tarazona de la Mancha (Albacete) en 1976 i vinculats professionalment a l’ensenyament, Tovar és llicenciat en Història de l’Art i format a l’Escola Superior de Dibuix Professional de Madrid, mentre que Moreno és llicenciat en Filologia Francesa. La seua col·laboració va nàixer d’una afició compartida pel còmic i de la voluntat d’utilitzar l’humor gràfic com a eina per a observar i qüestionar l’actualitat. Dins del duo, Iñaki assumeix principalment el dibuix, mentre que la construcció dels gags sorgeix del treball conjunt i Frenchy s’ocupa de la seua difusió a través de les xarxes.
El seu humor es caracteritza per una mirada crítica sobre qüestions polítiques i socials i per una identitat gràfica recognoscible, basada en composicions deliberadament netes i en l’ús recurrent del roig, negre, blanc i groc. A la publicació diària de vinyetes en internet se sumen col·laboracions amb diferents mitjans i títols com Cómo sobrevivir a un gobierno en funciones (Alter Ego, 2017), Humor amenazado (La Chapuzas, 2018), Forgianos (TerraNatio, 2019) i Cómo sobrevivir (a secas) (El Batracio Amarillo, 2021). El seu treball ha rebut diferents reconeixements, entre ells el Premio Elgar de Viñetas Periodísticas en 2020, el segon premi professional del Concurso de Humor Gráfico GIN-UAH en 2021 i el primer premi d’aquest mateix certamen en 2024. Amb el Premio Humor Gráfico d’aquest any, el Splash reconeix una trajectòria conjunta que ha trobat en la síntesi de la vinyeta, la ironia i la sàtira una forma pròpia de comentar i documentar el present.

PREMIO A MEJOR GUIÓN

LA CAJA DE PANDORA, de Ángel de la Calle

Ángel de la Calle regresa en La caja de Pandora. Vivir y morir en los tiempos de la Transición (Garbuix Books, 2025) a los años de su juventud para abordar uno de los periodos fundamentales de la historia reciente española. A mediados de la década de 1970, el autor aspiraba a convertirse en dibujante de cómics mientras participaba en la lucha antifranquista, y vivió la proximidad de la muerte de Franco así como las expectativas de cambio político. Décadas después, el autor recupera aquel tiempo a partir de unas misteriosas llamadas que preguntan por Juan Ángel, un dibujante asturiano de aquellos años caído en el olvido. Su búsqueda permite reconstruir las ilusiones, contradicciones, decisiones y desencantos de quienes vivieron una Transición cuyo desarrollo no siempre respondió a las expectativas depositadas en ella.

De la Calle construye el relato combinando autoficción, memoria personal, crónica social y ficción, y articula diferentes tiempos y niveles narrativos para relacionar la experiencia individual con los acontecimientos políticos y culturales del periodo. La investigación sobre Juan Ángel funciona como hilo conductor de una estructura que incorpora personajes anónimos y episodios de la época sin renunciar a la reflexión desde el presente. Autor de obras como Modotti. Una mujer del siglo XX y Pinturas de guerra, De la Calle suma así un nuevo trabajo a una trayectoria en la que el cómic ha servido reiteradamente como espacio de encuentro entre biografía, historia y ficción. Con el premio a Mejor Guion, el Splash reconoce especialmente la construcción narrativa de La caja de Pandora, un relato que recurre a diferentes voces, tiempos y registros para volver sobre la Transición cincuenta años después de la muerte de Franco.

Premi a Millor Guió

LA CAJA DE PANDORA, d’Ángel de la Calle

Ángel de la Calle torna en La caja de Pandora. Vivir y morir en los tiempos de la Transición (Garbuix Books, 2025) als anys de la seua joventut per a abordar un dels períodes fonamentals de la història recent espanyola. A mitjan dècada de 1970, l’autor aspirava a convertir-se en dibuixant de còmics mentre participava en la lluita antifranquista, i va viure la proximitat de la mort de Franco així com les expectatives de canvi polític. Dècades després, l’autor recupera aquell temps a partir d’unes misterioses crides que pregunten per Juan Ángel, un dibuixant asturià d’aquells anys caigut en l’oblit. La seua cerca permet reconstruir les il·lusions, contradiccions, decisions i desencantaments dels qui van viure una Transició amb un desenvolupament que no sempre va respondre a les expectatives depositades en ella.
De la Calle construeix el relat combinant autoficció, memòria personal, crònica social i ficció, i articula diferents temps i nivells narratius per a relacionar l’experiència individual amb els esdeveniments polítics i culturals del període. La investigació sobre Juan Ángel funciona com a fil conductor d’una estructura que incorpora personatges anònims i episodis de l’època sense renunciar a la reflexió des del present. Autor d’obres com Modotti. Una mujer del siglo XX i Pinturas de guerra, De la Calle suma així un nou treball a una trajectòria en la qual el còmic ha servit reiteradament com a espai de trobada entre biografia, història i ficció. Amb el Premi a Millor Guió, el Splash reconeix especialment la construcció narrativa de La caja de Pandora, un relat que recorre a diferents veus, temps i registres per a tornar sobre la Transició cinquanta anys després de la mort de Franco.

La voz del sur

PREMIO HUMOR GRÁFICO

IÑAKI & FRENCHY

Iñaki & Frenchy es el nombre con el que Iñaki Tovar Picazo y José Miguel Moreno Jiménez firman conjuntamente sus viñetas. Nacidos ambos en Tarazona de la Mancha (Albacete) en 1976 y vinculados profesionalmente a la enseñanza, Tovar es licenciado en Historia del Arte y formado en la Escuela Superior de Dibujo Profesional de Madrid, mientras que Moreno es licenciado en Filología Francesa. Su colaboración nació de una afición compartida por el cómic y de la voluntad de utilizar el humor gráfico como herramienta para observar y cuestionar la actualidad. Dentro del dúo, Iñaki asume principalmente el dibujo, mientras que la construcción de los gags surge del trabajo conjunto y Frenchy se ocupa de su difusión a través de las redes.

Su humor se caracteriza por una mirada crítica sobre cuestiones políticas y sociales y por una identidad gráfica reconocible, basada en composiciones deliberadamente limpias y en el uso recurrente del rojo, negro, blanco y amarillo. A la publicación diaria de viñetas en internet se suman colaboraciones con diferentes medios y títulos como Cómo sobrevivir a un gobierno en funciones (Alter Ego, 2017), Humor amenazado (La Chapuzas, 2018), Forgianos (TerraNatio, 2019) y Cómo sobrevivir (a secas) (El Batracio Amarillo, 2021). Su trabajo ha recibido distintos reconocimientos, entre ellos el Premio Elgar de Viñetas Periodísticas en 2020, el segundo premio profesional del Concurso de Humor Gráfico GIN-UAH en 2021 y el primer premio de este mismo certamen en 2024. Con el Premio Humor Gráfico de este año, el Splash reconoce una trayectoria conjunta que ha encontrado en la síntesis de la viñeta, la ironía y la sátira una forma propia de comentar y documentar el presente.

Premi Mass Media

TOMMASO KOCH

Tommaso Koch és periodista de la secció de Cultura d’El País, on escriu sobre cinema, còmic, literatura, videojocs, drets d’autor i política cultural. Nascut a Roma, és llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat Roma Tre i va cursar el màster de Periodisme d’El País. Des de les pàgines del periòdic ha dedicat una atenció continuada al món de la historieta, ha entrevistat autors i autores, ha presentat novetats editorials i ha abordat qüestions relacionades amb la creació, la indústria i la situació del còmic contemporani.
El seu treball contribueix a situar la historieta dins de la informació cultural d’un mitjà generalista, acostant al públic tant figures consolidades com noves autories, tendències i maneres d’entendre el mitjà. Els seus articles recorren propostes molt diverses, des del còmic espanyol i europeu fins al manga o la producció estatunidenca, i atenen igualment les relacions de la historieta amb la memòria, la medicina, la política, la literatura o els debats culturals contemporanis. A això se suma la participació en iniciatives com les seleccions publicades per El País amb motiu del Dia del Còmic, en les quals periodistes, especialistes i crítics recomanen obres representatives del panorama actual. Amb el Premi Mass Media, el Splash reconeix una tasca periodística continuada en el temps que contribueix a ampliar la presència, el coneixement i la consideració del còmic dins de la premsa cultural.

El feminista

PREMIO «ENTENDER EL PRESENTE» 2025

EN VELA, de Ana Penyas

Ana Penyas vuelve a dirigir su mirada hacia los problemas de la sociedad contemporánea en En vela (Salamandra Graphic, 2025), una obra coral que toma el insomnio como punto de partida para preguntarse qué nos impide dormir y qué revela esa falta de sueño sobre nuestra forma de vida. La narración transcurre durante seis noches y un día y sigue a distintos personajes cuyas horas de vigilia dejan al descubierto realidades atravesadas por la precariedad laboral, la incertidumbre económica y las desigualdades sociales. A ellas se suman la dificultad para desconectar de las pantallas o el recurso a los ansiolíticos para sostener el ritmo cotidiano. El dormitorio, aparentemente uno de nuestros espacios más íntimos, se convierte así en el escenario desde el que Penyas observa cómo las condiciones sociales y laborales terminan afectando el descanso.

La autora construyó esta mirada a partir de una investigación que incluyó entrevistas con personas de perfiles diversos, distintas lecturas y una visita a la Unidad del Sueño del Hospital Universitario Virgen Macarena de Sevilla. Gráficamente, Penyas mantiene la combinación de dibujo y collage que caracteriza su trabajo, utilizando la página para desplazarse entre experiencias individuales que terminan componiendo un retrato colectivo. En vela recibió también el Premio CEGAL al Mejor Cómic Nacional 2025.

Con este nuevo reconocimiento, el Splash recupera además un diálogo iniciado años atrás con la autora ya que en 2021 recibió el premio «Entender el Presente» por Todo bajo el sol, obra en la que Penyas abordaba las transformaciones sociales y territoriales provocadas por el modelo turístico en el litoral mediterráneo. Ahora, En vela desplaza esa mirada hacia las noches sin dormir para mostrar cómo algunos de los conflictos del presente continúan incluso cuando termina la jornada.

Premi Divulgació

JORDI OJEDA

Jordi Ojeda (Barcelona, 1966) és doctor en enginyeria industrial, professor del TecnoCampus i divulgador especialitzat en còmic, ciència, tecnologia i cultura popular. Des de 1997 dirigeix el projecte «Cómic, ciencia y tecnología», nascut en el marc de la Càtedra UNESCO de Tècnica i Cultura de la Universitat Politècnica de Catalunya, des del qual utilitza la historieta, la literatura de ciència-ficció i el cinema fantàstic com a instruments de divulgació i transmissió del coneixement. Al llarg de quasi tres dècades ha desenvolupat una intensa activitat mitjançant conferències, articles, publicacions i exposicions, col·laborant amb institucions i trobades com el Saló Internacional del Còmic de Barcelona i el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges.
Entre les exposicions que ha comissariat es troben Robots en su tinta (2012), La guerra de los mundos (2013), Cómics fantásticos (2015) i Cómics en vuelo (2017), propostes que exploren les relacions entre la historieta, la ciència, la tecnologia i altres àmbits de la cultura. És també autor de Robots de cine. De María a Alita (Diàbolo Ediciones, 2019) i, en 2026, ha publicat Cómics. Una inmersión rápida (Tibidabo Ediciones) i Un cómic para cada persona (Editorial Octaedre), on reivindica les possibilitats de la historieta com a eina cultural, educativa i de divulgació. La seua trajectòria ja va ser reconeguda en 2010 amb el Premi Popular a la Divulgació de la Historieta del Saló Internacional del Còmic de Barcelona i en 2017 amb el Premi de l’Associació d’Autors de Còmic d’Espanya. Amb el Premi Divulgació, el Splash reconeix una tasca sostinguda per a acostar el còmic a públics diversos i mostrar la seua capacitat per a explicar, ensenyar i comprendre el món.

La voz de Galicia

MEJOR OBRA INTERNACIONAL 2025

ALIMENTAR A LOS FANTASMAS, de Tessa Hulls

Tessa Hulls reconstruye en Alimentar a los fantasmas (Reservoir Books, 2025; con traducción de Juan Naranjo) la historia de tres generaciones de mujeres de su familia: su abuela Sun Yi, su madre Rose y ella misma. La obra parte de la experiencia de Sun Yi, periodista en la China marcada por la victoria comunista de 1949, que huyó a Hong Kong junto a su hija y posteriormente escribió sus propias memorias. Hulls entrelaza esta historia con la de Rose y con su propia experiencia para indagar en el exilio, la identidad, el duelo y las consecuencias que los acontecimientos históricos y los traumas familiares pueden transmitir de una generación a otra. El resultado es también una investigación sobre su propia familia, desarrollada por la autora a lo largo de una década de trabajo.
La amplitud de esta investigación encuentra su correspondencia en un lenguaje gráfico denso, construido mediante el dibujo, la escritura y la incorporación de materiales documentales que permiten conectar la experiencia individual con la historia familiar y colectiva. Alimentar a los fantasmas es, además, el primer libro de Tessa Hulls, artista y escritora que anteriormente había publicado ensayos e historietas en diferentes medios estadounidenses.

Su debut ha obtenido un amplio reconocimiento internacional: entre otros galardones, recibió el Premio Pulitzer 2025 en la categoría de Memoir or Autobiography, cuyo jurado destacó precisamente la forma en que sus ilustraciones dan vida a las tres generaciones de mujeres y a la transmisión de sus historias.

Con el premio a Mejor Obra Internacional 2025, el Splash reconoce una obra que utiliza las posibilidades narrativas y gráficas del cómic para recorrer una historia familiar atravesada por el exilio, la pérdida y la necesidad de comprender y mostrar el pasado.

Premi «Talent Jove»

MARTA ALTIERI, per HOTEL ABUEL

Marta Altieri (Sevilla, 1987) és directora d’art, dissenyadora digital i autora de còmics. Abans d’abordar la seua primera obra de llarga extensió va desenvolupar una trajectòria vinculada a l’autoedició i a l’entorn digital, amb els fanzins Rehab Daddy i Slow Bonic i, especialment, amb el webcòmic Joselito. En Hotel Abuel (Reservoir Books, 2025), Altieri imagina el futur de la seua generació traslladant-lo a un centre per a persones majors habitat per sis «abuels». Els seus protagonistes tenen més de seixanta-cinc anys, però conserven hàbits i maneres de relacionar-se propis dels qui han crescut amb internet: fan streams, juguen a videojocs, viuen pendents de les dinàmiques socials i digitals i continuen buscant l’acceptació dels qui els envolten.
A partir d’aquesta premissa, Hotel Abuel aborda l’envelliment des de l’humor, però també des de la melancolia, l’amistat, la soledat i la necessitat de mantindre vincles afectius. Altieri projecta cap a la vellesa els codis culturals i el llenguatge de les generacions millennial i Z, construint uns personatges que s’allunyen de representacions convencionals de la tercera edat. El mateix llenguatge gràfic incorpora recursos procedents de l’entorn digital i de les xarxes socials, que conviuen amb formes tradicionals de narració seqüencial. El resultat és una mirada generacional que imagina què romandrà de nosaltres quan hagen canviat els nostres cossos, però no necessàriament els nostres costums, inseguretats i desitjos. Amb el premi «Talent Jove», el Splash reconeix en Marta Altieri una veu pròpia dins del còmic contemporani i una obra que utilitza l’humor per a acostar-se a la vellesa des d’una perspectiva poc habitual.

Archivo de la autora Naralia Velarde

MEJOR OBRA NACIONAL 2025

ENCÍAS QUEMADAS, de Natalia Velarde

Natalia Velarde (Venezuela, 1994) debuta en el cómic de larga extensión con Encías quemadas (Reservoir Books, 2025), una obra que transforma el duelo en un viaje fantástico, desbordante y profundamente personal. Su protagonista, Piel de Perro, es una criatura a medio camino entre lo humano y lo animal que, tras desencadenar involuntariamente una transformación monstruosa, emprende una travesía por el desierto junto a Cielito. Su objetivo es encontrar al Autor y conseguir que reescriba su historia. A partir de esta premisa, Velarde construye una fábula sobre la pérdida, la culpa, la aceptación y la posibilidad de seguir adelante, en la que la aventura fantástica convive con elementos oníricos, referencias literarias y una narración consciente de su propia condición de relato.

La exuberancia gráfica constituye uno de los elementos centrales de Encías quemadas. Velarde desarrolla un universo de monstruos, paisajes desérticos y transformaciones corporales en el que dibujo y narración avanzan con una energía difícil de contener dentro de la página. La obra recoge también una trayectoria previa vinculada a la autoedición: Velarde es fundadora del sello Tarde y Triste, ha publicado numerosos fanzines, coordinado el colectivo Vorázine y trabajado para el mercado francés en Métal Hurlant. Encías quemadas, desarrollada con el apoyo de una beca Injuve para la Creación Joven, supuso su salto al formato largo y ha recibido, además, el Premio Finestres de Cómic y los premios ACDCómic a Mejor Obra Nacional y Autora Emergente. El Splash reconoce como Mejor Obra Nacional 2025 un debut de marcada personalidad gráfica, capaz de convertir una experiencia íntima de pérdida en una fábula fantástica sobre el duelo y la reconstrucción.

Premi a Millor Obra de No Ficció

EL DISTURBIO ETERNO, de Joe Sacco

Joe Sacco torna al periodisme gràfic amb El disturbio eterno (Reservoir Books, 2025), amb traducció de Montserrat Meneses Vilar. En aquesta ocasió, l’autor maltés dirigeix la seua mirada cap als disturbis de Muzaffarnagar, una sèrie d’episodis de violència entre comunitats hindús i musulmanes ocorreguts en 2013 a l’estat indi d’Uttar Pradesh. Aquells enfrontaments van provocar nombroses morts i van obligar desenes de milers de persones a abandonar les seues llars. Lluny de limitar-se a reconstruir els esdeveniments, Sacco investiga els relats que van sorgir al voltant de la violència i les diferents versions amb les quals víctimes, responsables i testimonis van intentar explicar el que va succeir.
Per a construir el reportatge, Sacco va recórrer Uttar Pradesh entrevistant representants governamentals, dirigents polítics, responsables locals i, especialment, les víctimes, moltes d’elles llauradors sense terres. A través dels seus testimoniatges, l’autor examina les relacions entre violència, religió i política i planteja preguntes sobre el funcionament de les societats democràtiques quan la por, els discursos d’odi i les identitats comunitàries són utilitzats per a enfrontar la població. El disturbio eterno continua així una trajectòria de periodisme gràfic desenvolupada en obres com ara Palestina, Gorazde: zona protegida, Notas al pie de Gaza o Un tributo a la tierra, en les quals investigació periodística, testimoniatge i dibuix es combinen per a aproximar-se a conflictes contemporanis. Reconeguda també com a Millor Còmic de 2025 pel Gremi de Llibreries de Madrid, l’obra rep el Premi Splash a Millor Obra de No Ficció per una investigació que utilitza les eines de la historieta per a indagar en els mecanismes que construeixen, justifiquen i perpetuen la violència.

PREMIO MEMORIA HISTÓRICA

AQUÍ DONDE ESTOY, de María Castro Hernández y Tyto Alba

María Castro Hernández (Madrid, 1969) es escritora y autora de Vuelo de reconocimiento (Tres Hermanas Libros, 2022) y de Es tan fuerte la noticia (Tres Hermanas Libros, 2024), novela documental centrada en un represaliado de la Guerra Civil. Es también guionista y productora del documental Aquí donde estoy, dedicado, como el cómic, a la figura de Gabriel León Honrubia.

Por su parte, Tyto Alba (Badalona, 1975) comenzó su trayectoria profesional como pintor antes de adentrarse en la ilustración y la historieta. En su extensa producción destacan obras de carácter biográfico e histórico como La casa azul (Astiberri, 2014), La vida (Astiberri, 2016), Balthus y el conde de Rola (Astiberri, 2019), Whitman (Astiberri, 2021) o la adaptación de El infinito en un junco (Debate, 2023).

Ambos unen sus respectivos lenguajes en Aquí donde estoy (Astiberri, 2025) para recuperar la experiencia de Gabriel León Honrubia (1920-2021), quien con apenas dieciocho años combatió en la batalla del Ebro formando parte de la conocida como «quinta del biberón» del ejército republicano. El título procede de la fórmula que utilizaban los soldados en sus cartas para evitar revelar desde qué lugar del frente escribían. Precisamente esa correspondencia constituye una de las bases documentales de la obra: la familia de Gabriel conservó 54 cartas enviadas durante los 115 días de la batalla, a las que se sumaron las conversaciones que María Castro mantuvo con él cuando estaba próximo a cumplir cien años. Testimonio escrito y memoria oral permiten así reconstruir la experiencia de uno de los jóvenes enviados a combatir en uno de los principales episodios de la Guerra Civil española.

Tyto Alba traslada este material al lenguaje de la historieta mediante un dibujo elaborado fundamentalmente con aguadas, cuya apariencia de bruma acompaña el carácter evocador de los recuerdos. Para la reconstrucción visual recurrió además a documentación histórica sobre uniformes, ejército y vida en el frente, combinándola con imágenes de carácter onírico surgidas de los propios recuerdos de Gabriel. De este modo, el trabajo documental desarrollado por María Castro y la interpretación gráfica de Alba confluyen en una obra que parte de una experiencia individual para aproximarse a la de toda una generación marcada por la guerra. Con el Premio Memoria Histórica, el Splash reconoce una obra que recupera una voz conservada durante décadas en un archivo familiar y la transforma en un testimonio gráfico contra el olvido.

Premi Memòria Històrica

AQUÍ DONDE ESTOY, de María Castro Hernández i Tyto Alba

María Castro Hernández (Madrid, 1969) és escriptora i autora de Vuelo de reconocimiento (Tres Hermanas Libros, 2022) i d’Es tan fuerte la noticia (Tres Hermanas Libros, 2024), novel·la documental centrada en un represaliat de la Guerra Civil. És també guionista i productora del documental Aquí donde estoy, dedicat, com el còmic, a la figura de Gabriel León Honrubia.
Per part seua, Tyto Alba (Badalona, 1975) va començar la seua trajectòria professional com a pintor abans d’endinsar-se en la il·lustració i la historieta. En la seua extensa producció destaquen obres de caràcter biogràfic i històric com La casa azul (Astiberri, 2014), La vida (Astiberri, 2016), Balthus y el conde de Rola (Astiberri, 2019), Whitman (Astiberri, 2021) o l’adaptació de l’El infinito en un junco (Debat, 2023).

Tots dos uneixen els seus respectius llenguatges en Aquí donde estoy (Astiberri, 2025) per a recuperar l’experiència de Gabriel León Honrubia (1920-2021), qui amb tot just díhuit anys va combatre en la batalla de l’Ebre formant part de la coneguda com a «quinta del biberó» de l’exèrcit republicà. El títol procedeix de la fórmula que utilitzaven els soldats en les seues cartes per a evitar revelar des de quin lloc del front escrivien. Precisament eixa correspondència constitueix una de les bases documentals de l’obra: la família de Gabriel va conservar 54 cartes enviades durant els 115 dies de la batalla, a les quals es van sumar les converses que María Castro va mantindre amb ell quan era pròxim a complir cent anys. Testimoni escrit i memòria oral permeten així reconstruir l’experiència d’un dels joves enviats a combatre en un dels principals episodis de la Guerra Civil espanyola.
Tyto Alba trasllada aquest material al llenguatge de la historieta mitjançant un dibuix elaborat fonamentalment amb aiguades, l’aparença de boira de les quals acompanya el caràcter evocador dels records. Per a la reconstrucció visual va recórrer a més a documentació històrica sobre uniformes, exèrcit i vida en el front, combinant-la amb imatges de caràcter oníric sorgides dels mateixos records de Gabriel. D’aquesta manera, el treball documental desenvolupat per María Castro i la interpretació gràfica d’Alba conflueixen en una obra que parteix d’una experiència individual per a aproximar-se a la de tota una generació marcada per la guerra. Amb el Premi Memòria Històrica, el Splash reconeix una obra que recupera una veu conservada durant dècades en un arxiu familiar i la transforma en un testimoniatge gràfic contra l’oblit.