Activitats

Chistes contra Franco és una acció teatral que reivindica l’humor anònim generat durant la dictadura i la transició, i que qüestiona el relat oficial en el 50è aniversari de la mort del dictador. L’humorista Darío Adanti explica els acudits que s’escoltaven clandestinament durant la dictadura i la transició espanyola. Acudits que van inventar els vençuts de la guerra civil com a resistència antifranquista, arriscant-se a ser represaliats. La narradora de l’acció és l’actriu Ana Alonso, que contextualitza cada bloc d’acudits amb textos seleccionats i documents de l’època que mostren la violència del règim franquista en els temps en què circulaven.
L’auge de l’extrema dreta i els discursos negacionistes sobre el nostre passat són la base d’aquest projecte de memòria històrica i humor compromès, que té com a punt de partida la investigació sobre els acudits contestataris en règims totalitaris. És un projecte d’Eugenio Merino juntament amb Dario Adanti i Mongolia amb la participació de la periodista i actriu Ana Alonso i el Teatre del Barri. També hi han col·laborat els historiadors Paul Preston, Miguel Ángel del Arco, l’arqueòleg de la guerra civil Alfredo González-Ruibal, o el president de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, Emilio Silva, i la periodista compromesa amb els drets humans Olga Rodríguez.

Vivim temps foscos, amb un capitalisme rendit a la ultradreta, que es beneficia de la desregulació completa del mercat i dels drets socials tan durament aconseguits en el segle passat. Una capitulació, no obstant això, menys sonora que la dels mateixos votants de molts països, que han caigut seduïts davant d’un discurs que abasta els forts nacionalismes de bandereta, el rebuig a l’immigrant i el retorn a postulats antidemocràtics, que contemplen un minvament de llibertats en temes com l’avortament, la llibertat d’expressió o el feminisme.
És un nou feixisme, proclamat ací com a Feixisme 2.0, que en ple segle XXI busca totes les similituds amb aquell feixisme primigeni que va provocar la Segona Guerra Mundial i tants milions de morts. Ara tenim feixistes als països més poderosos del planeta, una cosa molt preocupant si tenim en compte l’enorme arsenal armamentístic que posseeixen, i una Europa tan decadent en allò polític i social, que està a tall de veler a la deriva, perduda en les seues pròpies contradiccions.
La revista d’humor satíric Mongolia recopila, per al Festival Splash, de la mà de Rapa, un dels seus editors, una plèiade d’acudits gràfics i portades publicats en aquesta; il·lustracions que, en molts casos, et deixen amb un somriure tort en la boca i una infinitat de reflexions profundes. L’humor sempre va per davant en aquests avisos tan clars. Tots aquests col·laboradors de Mongolia ho apunten, d’una manera o una altra, en aquesta exposició contra el que sembla, per desgràcia, que està per vindre. La cultura sempre al rescat de les nostres misèries humanes.

Yeyei Gómez, Premi Humor Gràfic del Festival Splash, sembla immersa en una constant exploració de les possibilitats expressives de la imatge. Experimenta amb múltiples tècniques, com el gravat o el collage. Sorprén el coneixement de la tradició gràfica que evidencia manejant referents inusuals en la seua generació: les revistes d’humor polític de la Transició, com ara Hermano Lobo i Por favor. Així, pot dir-se que la seua obra s’insereix en una genealogia que es remunta als gravats de Goya, passa pel Guernica de Picasso i arriba fins als nostres dies, fent servir la retòrica de la imatge per a denunciar la injustícia, la desigualtat i la hipocresia. Observant aquestes vinyetes, vindran a la ment de qui conega la tradició de l’humor gràfic espanyol noms com Castelao, Perich, Manuel Summers, Máximo i, sobretot, Chumy Chúmez i El Roto, potser els dos autors que més han influït en aquesta faceta de l’obra de Yeyei Gómez. Amb ells comparteix la capacitat de crear amb una sola imatge rotunda una situació perfectament comprensible, així com la facilitat per a la frase aguda, el joc de paraules o l’aparent contradicció que exposen el problema tractat en cada vinyeta mitjançant la dissonància de significats. I, sobretot, comparteix l’habilitat per a resultar universal, per a transcendir allò conjuntural —apareixen molt pocs personatges recognoscibles en les seues vinyetes— i saber detectar els problemes sistèmics, les qüestions que romanen més enllà del soroll polític immediat o de l’actualitat. El capitalisme depredador, l’alienació dels individus, la guerra, la manipulació dels mitjans, les fake news o la precarietat en totes les seues formes apareixen reflectides en vinyetes contundents, que fan gala d’un grafisme eficaç i ric en matisos, i que mantenen un sa equilibri entre el pessimisme realista i l’idealisme optimista. Sens dubte, cada una d’aquestes vinyetes és una mostra del talent de la seua autora, però són el coneixement i la militància els que doten el treball de Yeyei Gómez d’una veritable càrrega de profunditat que el fa imperible i memorable. En els temps del turbocapitalisme del like, potser és el millor que pot dir-se de l’obra d’una vinyetista.

Gerardo Vilches, historiador i crític de còmic
Foto: Marcela Sciaccaluga

Va haver-hi un temps, no tan llunyà, que la ciutat de València produïa la revista de més tirada d’Espanya, la més polèmica, la més jocosa, la més llegida. Eixe setmanari es deia La Traca.

La de La Traca va ser una història amb final trista. Va morir a tirs. El seu propietari, Vicent Miguel Carceller, va ser afusellat davant els murs del cementeri de Paterna. La mateixa sort van córrer alguns dels seus dibuixants; uns altres van salvar la vida, però van quedar en l’ostracisme

Direcció: Joan Sfarr
El xicotet vampir viu en una casa encantada amb un alegre grup de monstres, però malgrat això està mort d’avorriment. Una nit s’escapoleix en secret de la mansió al costat del seu fidel buldog amb el propòsit de trobar noves aventures i amics. Adaptació animada del còmic homònim de Joann Sfar.

Direcció: Mark Dindal
El mundialment famós Garfield, el gat casolà que odia els dilluns i que adora la lasanya, està a punt de viure una aventura en el salvatge món exterior! Després d’una inesperada reunió amb el seu perdut pare –el malforjat gat de carrer Vic–, Garfield i el seu amic caní Odie es veuen forçats a abandonar les seues perfectes i consentides vides en unir-se a Vic en un molt arriscat atracament.

Direcció: Eloy Calvo. Intèrprets: Pol López, Martina Lleida, Richard Farré, Aimar Vega, David Bages.
Oso (Pol López), un home divorciat de 45 anys, viu amb la seua filla de sis anys en una furgoneta a Barcelona mentre intenta reconstruir la seua vida. Acompanyat per un grup de personatges peculiars, tracta de recuperar estabilitat, però les noces de la seua ex el porten al límit.

El Splash, en col·laboració amb el Festival MOS MOS, oferirà Tallers de Stop Motion durant el Festival. MOS MOS és el Festival de Stop Motion que se celebrarà al desembre al Casal Jove del Port de Sagunt. Tots dos festivals comparteixen interessos en la realització de Tallers de Stop Motion per al públic infantil del Splash. Aquests Tallers estan programats per al divendres 28 a la tarda poc després de la inauguració del Splash i durant tot el dissabte 29, tant al matí com a la tarda. A través de personatges de còmic d’autor@s convidats al Splash, els nostres joves crearan la seva primera animació de stop motion. Tallers creatius i divertits.

El Splash en colaboración con el Festival MOS MOS ofrecerá Talleres de Stop Motion durante el Festival. MOS MOS es el Festival de Stop Motion que se celebrará en diciembre en el Casal Jove del Port de Sagunt. Ambos festivales unen inquietudes en la realización de Talleres de Stop Motion para el público infantil del Splash. Estos Talleres están programados para el viernes 28 por la tarde poco después de la inauguración del Splash y durante el sábado 29 completo, tanto por la mañana como por la tarde. A través de personajes de cómic de autor@s invitados en el Splash, nuestros chavales crearán su primera animación de stop motion. Talleres creativos y divertidos.